Pel programa El Matí a 4 Bandes, presentat pel Toni Marín, han desfilat des de l'inici de les meves pràctiques diversos personatges de la primera línea mediàtica. És el nostre programa de prime time i n'hi ha entrevistes, taules rodones, temes del dia, seccions fixes amb col·laboradors habituals, entreteniment...
Avui concretament hem tingut la presència del mag Lari, que recentement ha participat al programa de TV3 Sexes en Guerra, i la del Doctor Estivill. Aquest últim per a col·laborar amb una secció que fa cada dimarts en David Barba. En David és periodista i professor de la UAB amb qui m'he retrobat després de 4 anys. Al 2004 vam participar en un viatge a Mèxic, i a l'any següent a l'Equador. La secció que presenta en David al programa es diu 50 catalans i el sexe. I avui era el torn del Doctor Estivill. Ara bé, ho estaven gravant per a emetre en diferit la setmana que ve. Però en meitat de la secció, sembla ser que han vingut ordres des de instàncies supremes i en Toni, en David i el Doctor Estivill han hagut d'abandonar l'estudi sobtadament quan ja passàvem de les 12. Un grup de joves han irromput amb una de les companyes de l'emissora i s'han disposat a gravar. Ho estaven fent en castellà. Això tenia pinta de ser un encàrrec per a Ràdio 1 o Ràdio 5. En Toni no escatimava en disculpes adreçades tant al doctor coma al David. En Toni sempre es comporta amb una amabilitat i formalitat que el distingeixen de molts de la professió. Sempre és proper, honest, humil i sincer. I somrient.
Aprofitant l'espera que mantenien a la taula del meu davant, he arribat a intercanviar algunes paraules directament amb el doctor però, com m'ha passat amb la visita d'altres personatges públics, no m'he atrevit a saludar-lo com m'hagués agradat. Quan et trobes a escassos metres, a davant teu amb la Montserrat Nebrera, amb l'Albert Rivera, amb en Ramoncín o com el doctor Estivill a un li entren unes ganes desmesurades de compartir impressions. Tots ells i elles formen part del nostre imaginari, de la nostra experiència, del nostre dia a dia... Un no acaba d'estar acostumat a creuar-se'ls com uns ciutadans més. Però et conté la naturalitat amb què reacciona tothom i tens pànic de resultar un fan impertinent. Suposo que molts em comprendreu. I de fet sóc conscient que en un mitjà com la SER o Catalunya Ràdio m'hi enfrontaria molt més sovint a aquest tipus de situacions.
El cas és que a mi no m'agradaria haver de renunciar a parlar amb algun d'ells encara que no hagi estat jo el responsable de la seva presència. Algun dia espero atrevir-me a donar-li la mà ja sigui polític, escriptor, sindicalista o humorista a qui tingui al davant. I si s'escau demanaré autògraf i fotografia :)
Pel que fa a la meva tasca, me n'alegro bastant que ja tingui un comès diari bastant fixat a l'equip d'informatius. M'està permetent trobar el meu lloc i saber per on m'he d'orientar i a qui acudir quan sorgeix un dubte. Avui m'ha tocat localitzar un portaveu d'una patronal del sector de transports de viatgers per carretera. Avui s'han reunit per a fer un balanç previ de la vaga que els sindicats UGT i CCOO tenen convocada per als propers 12 i 13 de novembre. Fins al moment, cosa que no m'esperava, totes les fonts a les que he hagut d'acudir s'han comportat molt bé. Estic molt agraït de l'amabilitat, el respecte, la correcció i la predisposició. El meu record més proper de treball de camp a la carrera és un reportatge escrit sobre la prostitució de luxe per a l'assignatura de Periodisme especialitzat en Societat. Com ja us imagineu, ens estem referint a un sector de la societat, per moltíssimes raons, molt més reaci a parlar obertament amb els mitjans. Accedir a elles requereix un procés més lent, curós i meditat. No podem generalitzar com en cap altre cas, però no és fàcil abordar cap temàtica que afecti a l'activitat de la prostitució.
Ara, amb el temps, me n'alegro d'haver començat amb un repte tan difícil. És un bon mètode d'entrenament donar el primer pas per un terreny farragós. Tot el que vingui després no pot ser més dur d'assimilar que el fet d'haver de presenciar cimpotent com una treballadora sexual d'un club d'alterne et treu la gravadora de veu de la butxaca de la camisa i te la destrossa amb el beneplàcit dels goril·les del local. Tot just fa un any d'aquesta experiència, també universitària. En aquest cas volia recollir testimonis de prostitutes per a un reportatge de Periodisme Literari. Assignatura impartida a la Universidad de Navarra on he estat el darrer curs 2008-2009 d'intercanvi SICUE-Séneca. Però ja m'hi tornaré a referir en posteriors entrades i si algú manifesta interès, li facilitaré la peça que vaig lliurar. Suspesa, per cert, amb un 4.
Demà, potser, més. No garanteixo que serà millor.
Avui concretament hem tingut la presència del mag Lari, que recentement ha participat al programa de TV3 Sexes en Guerra, i la del Doctor Estivill. Aquest últim per a col·laborar amb una secció que fa cada dimarts en David Barba. En David és periodista i professor de la UAB amb qui m'he retrobat després de 4 anys. Al 2004 vam participar en un viatge a Mèxic, i a l'any següent a l'Equador. La secció que presenta en David al programa es diu 50 catalans i el sexe. I avui era el torn del Doctor Estivill. Ara bé, ho estaven gravant per a emetre en diferit la setmana que ve. Però en meitat de la secció, sembla ser que han vingut ordres des de instàncies supremes i en Toni, en David i el Doctor Estivill han hagut d'abandonar l'estudi sobtadament quan ja passàvem de les 12. Un grup de joves han irromput amb una de les companyes de l'emissora i s'han disposat a gravar. Ho estaven fent en castellà. Això tenia pinta de ser un encàrrec per a Ràdio 1 o Ràdio 5. En Toni no escatimava en disculpes adreçades tant al doctor coma al David. En Toni sempre es comporta amb una amabilitat i formalitat que el distingeixen de molts de la professió. Sempre és proper, honest, humil i sincer. I somrient.
Aprofitant l'espera que mantenien a la taula del meu davant, he arribat a intercanviar algunes paraules directament amb el doctor però, com m'ha passat amb la visita d'altres personatges públics, no m'he atrevit a saludar-lo com m'hagués agradat. Quan et trobes a escassos metres, a davant teu amb la Montserrat Nebrera, amb l'Albert Rivera, amb en Ramoncín o com el doctor Estivill a un li entren unes ganes desmesurades de compartir impressions. Tots ells i elles formen part del nostre imaginari, de la nostra experiència, del nostre dia a dia... Un no acaba d'estar acostumat a creuar-se'ls com uns ciutadans més. Però et conté la naturalitat amb què reacciona tothom i tens pànic de resultar un fan impertinent. Suposo que molts em comprendreu. I de fet sóc conscient que en un mitjà com la SER o Catalunya Ràdio m'hi enfrontaria molt més sovint a aquest tipus de situacions.
El cas és que a mi no m'agradaria haver de renunciar a parlar amb algun d'ells encara que no hagi estat jo el responsable de la seva presència. Algun dia espero atrevir-me a donar-li la mà ja sigui polític, escriptor, sindicalista o humorista a qui tingui al davant. I si s'escau demanaré autògraf i fotografia :)
Pel que fa a la meva tasca, me n'alegro bastant que ja tingui un comès diari bastant fixat a l'equip d'informatius. M'està permetent trobar el meu lloc i saber per on m'he d'orientar i a qui acudir quan sorgeix un dubte. Avui m'ha tocat localitzar un portaveu d'una patronal del sector de transports de viatgers per carretera. Avui s'han reunit per a fer un balanç previ de la vaga que els sindicats UGT i CCOO tenen convocada per als propers 12 i 13 de novembre. Fins al moment, cosa que no m'esperava, totes les fonts a les que he hagut d'acudir s'han comportat molt bé. Estic molt agraït de l'amabilitat, el respecte, la correcció i la predisposició. El meu record més proper de treball de camp a la carrera és un reportatge escrit sobre la prostitució de luxe per a l'assignatura de Periodisme especialitzat en Societat. Com ja us imagineu, ens estem referint a un sector de la societat, per moltíssimes raons, molt més reaci a parlar obertament amb els mitjans. Accedir a elles requereix un procés més lent, curós i meditat. No podem generalitzar com en cap altre cas, però no és fàcil abordar cap temàtica que afecti a l'activitat de la prostitució.
Ara, amb el temps, me n'alegro d'haver començat amb un repte tan difícil. És un bon mètode d'entrenament donar el primer pas per un terreny farragós. Tot el que vingui després no pot ser més dur d'assimilar que el fet d'haver de presenciar cimpotent com una treballadora sexual d'un club d'alterne et treu la gravadora de veu de la butxaca de la camisa i te la destrossa amb el beneplàcit dels goril·les del local. Tot just fa un any d'aquesta experiència, també universitària. En aquest cas volia recollir testimonis de prostitutes per a un reportatge de Periodisme Literari. Assignatura impartida a la Universidad de Navarra on he estat el darrer curs 2008-2009 d'intercanvi SICUE-Séneca. Però ja m'hi tornaré a referir en posteriors entrades i si algú manifesta interès, li facilitaré la peça que vaig lliurar. Suspesa, per cert, amb un 4.
Demà, potser, més. No garanteixo que serà millor.
