Retrobament amb en Toni Marín

Estiu del 2002. Havia deixat la feina d'operador de projecció al desaparegut Cinema Plaza de Castelldefels. Fins que no comencés segon de periodisme al setembre havia de trobar una altra feina. Sense ingressos regulars en aquell moment hagués sobreviscut, però ja estava massa acostumat a treballar. No podia desaprofitar un estiu laboralment parlant. I va sorgir una ocupació a través de la Borsa de Treball de l'Ajuntament de Castelldefels: controlador a una pedrera del Garraf. Quan em van descriure la feina en qüestió no sabia bé en què consistia. Però jo mai dic que no a una oportunitat de provar noves experiències professionals.

La pedrera en qüestió estava (i està) situada a peu de la C-31, l'entranyable carretera de les costes, al seu pas pel nucli d'urbatitzacions proper a l'estació de rodalies RENFE de Garraf. Un lloc meravellós amb l'empremta inesborrable de Gaudí a l'Hotel-Restaurant que porta el nom del geni modernista.

La feina a la pedrera era ben senzilla. Havia d'atendre els transportistes a la seva arribada a les instal·lacions. Comprovar què venien a càrregar al camió i per a quina empresa feien l'encàrrec. Per tant era una tasca purament administrativa. M'encarregava d'introduir les dades pertinents al programa informàtic de l'empresa, i un cop el xofer havia carregat el material li expedia l'albarà. Així, un rere altra totes les tardes del mes de juliol i agost del 2002.
Com en Toni Marín avui dia per a fer el programa el Matí a 4 Bandes, els camioners s'han de llevar molt d'hora. Realment d'hora. Això significava que a partir de les 6, em quedava tot sol a la cabina situada entre les balances d'entrada i de sortida on els camions es pesaven buits en arribar i carregats a punt de sortir. Visualment, imagineu-vos un peatge de pagament manual.
De fet, l'afluència començava a minvar a partir de les 16:00. Molts fan la migdiada o la digestió. O els més resagadets com jo molts dies, tot just es diposen a dinar.

I la meva companyia grata, molt grata, era la veu d'en Toni Marín. En aquell moment presentador i conductor del magazine de la tarda a la Cadena Ser: La Ventana del Verano. I també la veu dels seus convidats i col·laboradors habituals. Em va atrapar el seu estil. La seva confiança i seguretat davant del micro i també la varietat i la frescor dels continguts. El millor, amb diferència, la trucada de cada dia tot just abans d'acabar al señor subsecretario. Era una paròdia. Fingien trucar a la Moncloa i sempre responia la mateixa veu masculina castissa per a informar que, un dia més, el president (Ansar) no podia atendre la trucada. Acabaven fent conya al respecte d'algun tema candent, si n'hi havia, al voltant del bigotis: les vacances a Orpesa, la visita a la residència reial de Palma... De debò, una de les millors aportacions humorístiques a la ràdio que recordo. I fa uns dies he descobert que qui agafava cada dia aquesta trucada és un amic íntim d'en Toni.
Arribar el primer dia de pràcqtiues i poder veure des del control tècnic com el Toni condueix el programa de matí de Ràdio 4 ha estat un privilegi i una gran satisfacció. Mare meva, això sona a discurs monàrquic postís. Però realment és així. La seva presència supera les expectatives del bon record que mantinc de la companyia d'aquelles tardes de l'estiu de 2002 amb la Ventana del Verano de la SER.
Em va costar dos o tres dies, fins que em vaig decidir saludar-lo i confessar-li que davant seu tenia un seguidor de la seva trajectòria. El seu tracte des del primer instant ha estat càlid, proper i amable. És 100% accessible. Sempre està disposat a escoltar idees i anècdotes. A mi m'han assignat a informatius, on m'hi trobo molt a gust i on estic aprenent molt. Però no he desaprofitat cap moment que s'ha presentat per plantejar-li a en Toni que compti amb mi per al programa sempre que vulgui.
Qui m'ho havia de dir fa set anyets. Que se'm presentaria l'ocasió de poder treballar, amb tota la humilitat i gratitut, colze amb colze amb en gran Toni Marín. Encara no s'ha concretat, però m'ha assegurat que la possibilitat d'entrar en antena algun dia està pràcticament garantida. En fi, encara no m'ho acabo de creure, i tampoc he trobat encara una bona idea integral per a poder fer una immersió a la graella del propi programa de manera més o menys habitual. S'accepten suggerències, propostes i idees.