A la ràdio, primer les fonts

Abans de començar a redactar el text d’una peça, sigui de la naturalesa que sigui, és millor recollir la informació més essencial i tot seguit trucar a la font o a les fonts. Si dediquem massa temps a donar forma al text que entrarà a antena sense abans recollir les veus de les persones implicades ens podem trobar que l’enfocafemt que hem donat al tema es pot desmuntar ja que allò que ens diuen les fonts no és exactament el que esperàvem.

Això em va passar amb el meu primer encàrrec, el mini reportatge sobre els aturats boletaires. L’enfocament que volíem donar-li se centrava en la situació dels aturats que aprofitaven la temporada de la recollida de bolets per a fer ingressos extra. Mentre em documentava per la gran i vasta xarxa, on et pots arribar a tornar boig si no t’organitzes una mica, algunes notícies de portals locals i comarcals de la zona de l’Alt Urgell apuntaven que molts venedors de mercat tradicionals es queixaven d’una “competència deslleial” ja que molts d’aquests boletaires que responen al perfil de l’aturat oportunista estaven perjudicant el mercat, principalment a través de la venda en parades a peu de carretera sense cap tipus de control ni de regulació.
Jo vaig voler copsar aquesta opinió amb una venedora del mercat de Cal Rosal, a prop de Berga, (contacte que em va facilitar un company de l’emissora) amb la peça ja redactada i amb l’espai reservat per al tall de veu suposat i desitjat. Greu error. La seva versió no era en absolut l’esperada. No sols no culpava el gest dels aturats boletaires, sinó que a més em va assegurar que més d’un cop els havia comprat la collita per a vendre el gènere a la seva parada. Òbviament, com a venedora mira tant per la qualitat com pel preu del producte, sigui quin sigui el proveïdor i les seves circumstàncies.
En fi, sense cap voluntat d’avorrir-vos amb més dades sobre el tema, només em volia centrar i compartir aquest procediment un cop rebem un encàrrec a la nostra redacció, secció o departament. El més aconsellable és consultar les fonts sense obsessionar-se massa amb quin tipus de tall de veu necessitem per a la peça sobre la que ja inevitablement pensem com quedarà en antena.