14è dia de pràctiques com a becari a RNE a Barcelona. El dilluns 5 d'octubre atèrravem 6 estudiants de la UAB (3 noies i 3 nois) a la seu de l'emissora, al carrer Roc Boronat nº 127, un tant desorientats sobre el nostre futur imminent al que serà el nostre hàbitat pseudoprofessional fins el 31 de gener de 2010. Però sobre dates límit, i afers relacionats, a un servidor sempre li agrada negociar. Si tot va bé només m'hauré de presentar a un sol examen presencial el 5 de febrer. Tenint en compte la proximitat de dates (finalització de pràctiques vs examen final) procuraré avançar tant l'una com l'altra i poder marxar a Madrid a inicis de febrer sense més assumptes pendents a les nostres terres. Allà m'hi espera una persona molt especial per a encetar una etapa de la meva vida en la qual tinc dipositades moltes expectatives, il·lusions i esperances. El temps dirà.
Fins a dia d'avui, 5 han estat les ocasions de fer alguna cosa més que navegar per la vasta xarxa o llegir els diaris mentre m'espero a què m'encarreguin alguna tasca i així no tenir la sensació que s'acompleix el dit que campa i volta pels passadissos i classes de la facultat des de l'inici de la carrera: a les pràctiques de final de carrera et tindran per a fer fotocòpies i servir el cafè.
La primera va ser una peça sobre molts aturats catalanas que davant la crisi econòmica s'han llançat als boscos a collir bolets buscant una nova forma d'ingressos. El vam anomenar Aturats Boletaires. Va prendre el relleu una notícia sobre una exposició itinerant que ha arribar recentment a Barcelona titulada Las Joyas del Rif. Dues notícies més van precedir la que va entrar ahir en antena: l'inici del tasllat de les obres de l'antic Museu Militar de Montjuïc per a la seva restauració i la celebració del Dia de la Prova del VIH, que com passa en molts casos no va poder entrar en antena per problemes estrictament de temps. El nostre "amic" Millet ja està acaparant més atenció de la que mereix. Com a individu. No podem encara desviar la nostra mirada del seu periple palauenc.
I ahir va arribar un moment molt esperat per a qualsevol apassionat de la ràdio, com jo, que espera sentir la seva pròpia veu per primer cop en directe. Matiso. Estava gravat escassos minuts abans. Però l'informatiu del migdia s'emetia en rigurós directe.
Ara mateix, com cada matí, busco com aprofitar el temps útilment mentre la meva presència no resulta ser de massa ajut per a l'equip d'informatius a qui, per cert, aniré dedicant temps i espai.
Fins a dia d'avui, 5 han estat les ocasions de fer alguna cosa més que navegar per la vasta xarxa o llegir els diaris mentre m'espero a què m'encarreguin alguna tasca i així no tenir la sensació que s'acompleix el dit que campa i volta pels passadissos i classes de la facultat des de l'inici de la carrera: a les pràctiques de final de carrera et tindran per a fer fotocòpies i servir el cafè.
La primera va ser una peça sobre molts aturats catalanas que davant la crisi econòmica s'han llançat als boscos a collir bolets buscant una nova forma d'ingressos. El vam anomenar Aturats Boletaires. Va prendre el relleu una notícia sobre una exposició itinerant que ha arribar recentment a Barcelona titulada Las Joyas del Rif. Dues notícies més van precedir la que va entrar ahir en antena: l'inici del tasllat de les obres de l'antic Museu Militar de Montjuïc per a la seva restauració i la celebració del Dia de la Prova del VIH, que com passa en molts casos no va poder entrar en antena per problemes estrictament de temps. El nostre "amic" Millet ja està acaparant més atenció de la que mereix. Com a individu. No podem encara desviar la nostra mirada del seu periple palauenc.
I ahir va arribar un moment molt esperat per a qualsevol apassionat de la ràdio, com jo, que espera sentir la seva pròpia veu per primer cop en directe. Matiso. Estava gravat escassos minuts abans. Però l'informatiu del migdia s'emetia en rigurós directe.
Ara mateix, com cada matí, busco com aprofitar el temps útilment mentre la meva presència no resulta ser de massa ajut per a l'equip d'informatius a qui, per cert, aniré dedicant temps i espai.
Excel·lent primer informe, company. Seguirem atentament l'aventura.
ResponEliminaToni
Quin clàssic, ens trobem davant d'un autèntic periodista de culte!
ResponEliminaJa serà menys companys de fatigues. Us asseguro que no us arribo a la sola de la sabata en estil expressiu i domini del llenguatge. Tinc més que assumit que escriure mai no em donarà de menjar.
ResponEliminaTot i així, moltes gràcies pels vostres comentaris. Seguim en contacte mestres!